Bona tarda amb grans vins i música en directe es van tornar a trobar ahir a la tarda a Gratallops coincidint amb la setena edició del Tast amb Llops. L’afluència potser va ser un pèl fluixa i alguns elaboradors van arribar tard o molt tard a la cita. Es van tastar els grans vins de deu cellers de Gratallops i de tres cellers convidats en una copa millorable, tot i que serigrafiada. És un acte que m’agrada, amb encant, amb vins selectes, música i un acompanyament gastronòmic molt correcte. Em va enamorar, per damunt de tots els vins, un sensacional Finca Dofí 2011 d’Álvaro Palacios. Potser ha estat el millor vi que he tastat en aquesta divuitena edició de la Fira del Vi de Falset.
De la mà de Sara Pérez vaig tastat Els Escurçons 2010 (frescor, bona acidesa i força vertical), el Camí de Pesseroles 2010 (60% de garnatxa i carinyena que es va mostrar tancat, marcat per la carinyena i un pèl rústec, amb raça) i el Clos Martinet 2010. Sara Pérez confessa que aquest vi “és dels més elegants que he fet”. Criat en bótes de 300 i de 225 litres, és balsàmic i fruitós, però força tànic. A més de garnatxa (65%), carinyena, syrah, cabernet sauvignon…
René Barbier fill (Sara i René Viticultors) m’ha ofert el primer vi que fa i comercialitza sense sulfurós afegit i sense sofre a la vinya, el Partida Pedrer 2011 (l’anterior anyada la va descartar per un brot de bret). Es pot trobar en una desena de grans restaurants. La seva idea amb aquest vi és “millorar”. Diu que li agrada la idea d’un vi “sense res”. Afegeix que el troba “més complex del que pensava inicialment” ja que és un vi que havia concebut com a fàcil i fresc. Ha utilitzat àmfores de Miravet (diu que és un material menys oxidatiu que la fusta) per elaborar un vi amb peu de cuba amb el raïm sencer. Jo l’he trobat tancat i tànic, però prou interessant. Està elaborat amb garnatxa i mourvèdre i la seva criança s’ha allargat per espai de 14 mesos. El raïm va ser collit abans de la maduració fenòlica òptima per contrarestar els efectes d’una anyada molt càlida. A continuació vaig tastar el Gratallops Partida Bellvisos 2010(que no es comercialitzarà fins d’aquí a tres anys). Presenta bona acidesa, és vibrant i elegant tot i mostrar sensacions astringents. Està elaborat amb carinyena i garnatxa peluda collida abans que la garnatxa negra. D’aquest mateix Gratallops Partida Bellvisos vaig tastar l’anyada2009, que mostra més carnositat però no hi veig ni tanta acidesa ni tanta frescor com en el 2011. Per acabar amb René vaig tastar el Partida Bellvisos Blanc 2010: bona intensitat i greix.
Si voleu llegir tot l’article, el trobareu a http://vi-franc.blogspot.com.es/2013/05/gran-tast-amb-llops-sensacional-finca.html?spref=tw