{"id":419,"date":"2018-02-21T08:30:02","date_gmt":"2018-02-21T08:30:02","guid":{"rendered":"http:\/\/tastambllops.com\/el-meu-priorat\/"},"modified":"2018-02-21T08:30:02","modified_gmt":"2018-02-21T08:30:02","slug":"el-meu-priorat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.tastambllops.com\/ca\/2018\/02\/el-meu-priorat\/","title":{"rendered":"El meu Priorat"},"content":{"rendered":"

La observaci\u00f3n sensible de Joan G\u00f3mez Pallar\u00e8s<\/a> sobre el vino como experiencia f\u00edsica pero tambi\u00e9n filos\u00f3fica era fundamental en esta peque\u00f1a colecci\u00f3n de miradas para publicar en este blog de Tast amb Llops. Un hombre, que como bien aclara, s\u00f3lo est\u00e1 vinculado a este mundo por amor, pero que hacen ahora 33 a\u00f1os que recorre los caminos de Priorat para confirmar que no hay uno sino una diversidad de priorats por los que vale tanto la pena dar la pelea. Y para confirmarlo, una vez m\u00e1s no le alcanza con su propia experiencia y mirada, sino que, a modo de notable docente, trae a cuento c\u00f3mo lo ven desde fuera personas cuya opini\u00f3n son para \u00e9l y a\u00f1ado para muchos, de gran val\u00eda. <\/em><\/p>\n

Damos las gracias a Joan por este art\u00edculo que es conmovedor por la calidad del contenido, por la sensibilidad hacia el vino y uno de sus terrotiorios y por su capacidad cr\u00edtica vital para un sector que deber\u00eda ser algo m\u00e1s sensible a este tipo de planteo. <\/em><\/p>\n

Joan es devinis.org<\/a><\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Escric en Dissabte de Gl\u00f2ria, despr\u00e9s d’un Divendres Sant gris, fred i pluj\u00f3s i abans de Diumenge de Resurrecci\u00f3. Fa dies que hi penso: trenta-tres anys, setembre de 1978, des que vam trepitjar el Priorat per primera vegada: \u00e9s un senyal, aix\u00f2 del 33 en Setmana Santa? No ho s\u00e9, per\u00f2 quan buscava la foto que delata el temps passat (en cap cas perdut!), i confirmava la data, he pensat que s\u00ed, que era una mena d’indicaci\u00f3. “Atura’t una mica, pensa com veus ara la comarca que vas trobar fa tants anys i pensa, sobretot, com la vols pel futur”. \u00c9s Sant Jordi, a m\u00e9s: aquest any, la lluna plena de Nissan ha arribat m\u00e9s tard que mai i la Pasqua ha coincidit amb el nostre dia m\u00e9s feli\u00e7 i celebrat. Sant Jordi \u00e9s la festa de les lletres i de l’amor, la festa del carrer i dels ciutadans. La festa de la llum i de la primavera. El Priorat \u00e9s una mica aix\u00ed. Hi vam arribar, per\u00f2, abans que hi pass\u00e9s res de la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia del seu vi i molt despr\u00e9s que la profunda crisi postfilox\u00e8rica hagu\u00e9s salvat algunes vinyes hist\u00f2riques (que segueixen ben plantades i oferint la seva m\u00ednima producci\u00f3 anual) i hagu\u00e9s fet que quasi tota la producci\u00f3 del vi sort\u00eds de les cooperatives. Sense aquestes, sense la feina corporativa, de socialitzaci\u00f3 de penes, alegries, feines i preus, el Priorat, avui, no existiria com a comarca vitivin\u00edcola, senzillament perqu\u00e8 se n’haurien arrencat la major part de ceps.<\/p>\n

 <\/p>\n

Vam arribar a Poboleda amb 18 anys gr\u00e0cies a un amic. Els seus pares tenien llogat un apartament a l’antiga caserna de la Gu\u00e0rdia Civil, just davant de l’esgl\u00e9sia. I a nosaltres res no ens importava, ni el r\u00e8tol, ni la hist\u00f2ria de la casa. Res: erem joves, ens agradava estar junts, menjar i beure (res no ha canviat!) i corr\u00edem per la comarca. A estones amb cotxe, el meu amic i jo tamb\u00e9 a peu. Ens cal\u00e7\u00e0vem les b\u00e0mbes i feiem ruta cap a Scala Dei i, tamb\u00e9, cap al Siurana. Aquelles primeres excursions em van penetrar molt m\u00e9s del que llavors entenia. Parava sovint (per exasperaci\u00f3 del meu amic, que era un home-marat\u00f3!) i em quedava badant, mirant cap a l’espadat del Montsant i cap a l’horitz\u00f3. Menj\u00e0vem el pa del poble i el seu embotit (res de peix) i bev\u00edem el vi de la cooperativa de Poboleda. El compr\u00e0vem a dojo i el pren\u00edem en gots de duralex. Sense adonar-nos-en, la meva dona i jo ens vam enamorar de la comarca. No sab\u00edem res de DOQs ni de cellers (encara que ja en aquella \u00e8poca v\u00e8iem algunes ampolles de Scala Dei i de Masia Barril, tampoc no ten\u00edem diners…), per\u00f2 la terra ens va atreure per sempre m\u00e9s. Des de llavors no hem deixat de tornar-hi, sobretot jo: sempre que puc m’hi perdo…<\/p>\n

 <\/p>\n

La terra, \u00e9s la mateixa? A simple vista semblaria que s\u00ed, per\u00f2 jo s\u00e9 que no, s\u00e9 que la terra, per les persones que ara la posseeixen (algunes tamb\u00e9 l’habiten, per\u00f2 poques…), per com l’han treballat, remogut, modificat, per qu\u00e8 i on han plantat, tamb\u00e9 ha canviat. I els vins? En trentra-tres anys els vins i, amb ells, la hist\u00f2ria de la comarca, han canviat molt\u00edssim m\u00e9s. Conec els pobles, conec les vinyes, els climes, les humitats, les sequedats, els terrers i la seva composici\u00f3, la vegetaci\u00f3. He escolta molt i he vist i begut m\u00e9s. I sempre he tingut al cap que no hi ha un sol Priorat, sin\u00f3 molts priorats. Durant molts anys he anat distingint caracter\u00edstiques, terrers, ra\u00efms vells i nous, varietats plantades noves i varietats que hi eren des de fa gaireb\u00e9 100 anys. He llegit i conegut la tradici\u00f3 de la comarca i ara la confronto amb la realitat del que veig i bec. Sobretot amb la del que m’agradaria veure i beure. Qui aix\u00f2 escriu \u00e9s de fora del Priorat, s\u00ed, per\u00f2 se sent de dins. Qui aix\u00f2 escriu no es guanya la vida amb el vi, cert, ni conreant la terra, ni venent ra\u00efm, ni fent vi o comercialitzant-lo. Molts pensareu, doncs, que la meva opini\u00f3 \u00e9s la d’un for\u00e0 que s’ho mira tot des d’una posici\u00f3 molt c\u00f2moda. I tindreu ra\u00f3, \u00e9s clar. Per\u00f2 el que he vist els darrers anys m’empeny ara a escriure. Encara que nom\u00e9s sigui per amor al Priorat i per aquella idea que, en 33 anys, me n’he fet al cap.<\/p>\n

 <\/p>\n

El nas i la gola van fer-me un gir ara fa dos anys. Fabio Giavedoni, un dels dos editors de la monumental i extraordin\u00e0ria guia SlowWine 2011<\/strong><\/a>, estava preparant un article de s\u00edntesi sobre la realitat del Priorat per a la revista de Slow Food. Vam xerrar molt, vam voltar una mica junts, li vaig facilitar (amb els amics Toni Bru i Peter Hodder-Williams) els contactes necessaris i, el m\u00e9s interessant per a mi, vam fer un tast (els quatre citats) molt representatiu de tot el Priorat a trav\u00e9s de m\u00e9s de 50 vins. L’article<\/a><\/strong> va sortir i jo em vaig quedar una mica commocionat: m\u00e9s enll\u00e0 de terrers m\u00e9s frescos o m\u00e9s c\u00e0lids, m\u00e9s enll\u00e0 d’un ra\u00efm o altre dominant (pocs monovarietals), la sensaci\u00f3 que em va quedar \u00e9s que el que afirmava Llu\u00eds Llach al final de l’article (“el secret del Priorat \u00e9s que no hi ha secret: \u00e9s la terra sola la que ho fa tot”) no es confirmava amb el que estava bevent els darrers anys. Si la terra ho fa tot, em preguntava, i la terra \u00e9s tant diferent de La Morera a Poboleda, si tornem a Torroja o parem de Porrera a Gratallops. Si les vinyes s\u00f3n de tan diferents al\u00e7ades (amb un desnivell que pot arribar a m\u00e9s de 400m entre unes i altres); si les orientacions i les humitats, el s\u00f2l i els corrents d’aigua que baixen pels costers fan que hi hagi tantes difer\u00e8ncies, com \u00e9s que la major part d’ampolles tenien uns aromes i uns gustos m\u00e9s o menys uniformes, gaireb\u00e9 inconfusiblement “prioratins”? Qui fa el vi, qui beu el vi dels altres, ha acabat agafant un patr\u00f3, un estil enol\u00f2gic m\u00e9s o menys uniforme, tant a la vinya com al celler i, m\u00e9s enll\u00e0 de les caracter\u00edstiques de cada ra\u00efm i de cada terrer, el que ensumem i bevem \u00e9s Priorat. Ja s\u00e9 que els que venen i promocionen el vi volen precisament aix\u00f2, perqu\u00e8 aquesta marca (de tant prestigi ara i amb tants esfor\u00e7os guanyada: la DOQ Priorat) \u00e9s la que ho empara tot.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2 el Priorat que jo tinc al cap no \u00e9s un, s\u00f3n molts i crec que les coses, ja fa for\u00e7a anys, no es fan per oferir aquests priorats, sin\u00f3 per copiar, m\u00e9s aviat cl\u00f2nicament, un model de Priorat que no descriur\u00e9 ara per\u00f2 que tots coneixem i tenim al cap. Un model de vi que \u00e9s el que va tenir el primer gran \u00e8xit de vendes a finals dels anys 80, primers 90 del segle XX, per\u00f2 que dins seu (com el cavall de Troia) duia el g\u00e8rmen de la uniformitat, que per a mi no \u00e9s desitjable. Un model de vi que es ven (m\u00e9s abans que ara) al m\u00f3n i que \u00e9s apreciat per\u00f2 que ni tothom, a la comarca, podia fer (perqu\u00e8 els ra\u00efms, les gents i els terrers s\u00f3n diferents!) ni tothom podia mantenir (a nivell d’inversi\u00f3, de producci\u00f3 i de preus). Les coses estan canviant aquests darrers tres, quatre anys i els que ajuden a vendre (els grans prescriptors) o els que venen directament als mercats m\u00e9s importants del m\u00f3n, expressen punts de vista diferents. Les coses estan canviant, tamb\u00e9, perqu\u00e8 hi ha viticultors al Priorat amb una sensibilitat diferent i perqu\u00e8 hi ha gent que comen\u00e7a a apreciar, com a tret diferencial i positiu, la distinci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

Posem-hi alguns arguments d’autoritat que el pacient lector, si ha arribat fins aqu\u00ed, escoltar\u00e0 molt m\u00e9s que no pas a mi. El primer \u00e9s d’un dels escriptors de vins m\u00e9s importants i llegits del m\u00f3n, un dels m\u00e9s respectats i seguits en un dels mercats, per tradici\u00f3 dels darrers vint anys, m\u00e9s importants pel Priorat: els EUA. Eric Asimov va publicar el passat 14 de mar\u00e7 de 2011 un article a The New York Times que titulava “Spaniards of Distinction from Priorat”<\/strong><\/a>. \u00c9s cert que el seu inici era descoratjador pel meu argument principal perqu\u00e8, una vegada m\u00e9s i despr\u00e9s d’haver tastat vint vins d’anyades recents, deia que “the wines of Priorat are…distinctive and powerful expressions of a highly unusual terroir”. Malament, vaig pensar, si un grup de nas tan fi com aquest segueix parlant d’un sol terrer, el del Priorat. Per\u00f2 vaig retenir la paraula clau per a mi, “distinctive”, i vaig completar la lectura fins arribar a un final que em va fer caure gaireb\u00e9 de la cadira: “I will be fascinated to see how things play out in Priorat. My guess is that the wines will continue to get better and better, particularly as the intricacies of the various terroirs become better understood. How do the wines from Scala Dei…differ from those from the Porrera area, for example, or from Gratallops?”. Em fascinen dues coses aqu\u00ed: que Asimov, assegut a Nova York mostri una agudesa tan fina, la primera. Que tinguem exactament la mateixa cosa al cap, la segona. M’agradaria molt que la gent del Priorat es preocup\u00e9s cada vegada m\u00e9s (ja n\u2019hi ha alguns que ho fan!) per fer-nos con\u00e8ixer i distingir, no el Priorat gen\u00e8ric i uniforme que sortia al primer par\u00e0graf d’Asimov o al tast amb Giavedoni, sin\u00f3 els molts priorats que el Priorat amaga dins seu. I quedi clar que no estic parlant de l’altre gen\u00e8ric, “Vins de poble”, que encara em costa m\u00e9s d’entendre.<\/p>\n

 <\/p>\n

El segon argument d’autoritat ve d\u2019un dels venedors de vins que m\u00e9s admiro del m\u00f3n sencer. Treballa per Michael Skurnik a Chicago per\u00f2 dedica la major part del seu temps a viatjar per algunes zones de Fran\u00e7a, Alemanya i \u00c0ustria per oferir-nos una de les millors, m\u00e9s reflexionades i m\u00e9s treballades seleccions. Terry Theise \u00e9s l’home i fins ara nom\u00e9s en coneix\u00edem els cat\u00e0legs<\/strong><\/a>. Com si fos poc…Des de fa uns mesos tenim, a m\u00e9s, tot el seu pensament condensat en un llibre imprescindible: Reading between the Wines<\/a>.<\/strong> La part central del treball recull, parlant dels rieslings del Mosel, alguna idea clau. A la distinci\u00f3, afegim-hi ara la connexi\u00f3 amb el territori. El riesling dels Selbach de Zeltingen (\u00e9s l’exemple que posa) \u00e9s \u00fanic perqu\u00e8 parla el mateix llenguatge que el seu territori i les seves persones i perqu\u00e8 mostra una connexi\u00f3 amb el seu tros de Mosel que no t\u00e9 res a veure amb la del ve\u00ed. I a continuaci\u00f3 parla del primer Priorat de qu\u00e8 va gaudir: el va respectar per la seva autenticitat, perqu\u00e8 era manifestament el vi d’un territori, “que parlava el dialecte de les terrasses del nordest d’Espa\u00f1a (sic!)”. Queda clar que el Priorat no \u00e9s la seva especialitat, per\u00f2 \u00e9s el concepte el que m’interessa ara, perqu\u00e8 Theise el contraposa a l’anomenat “estil internacional” de fer vi, madur, fruita dol\u00e7a, tones de roure torrat i “una capacitat esp\u00faria i enganyosa de seducci\u00f3”. \u00c9s precisament aquesta desconnexi\u00f3 amb els terrers del Priorat, aquest aven\u00e7 notable cap a un estil internacional de fer vi, aquesta major capacitat d’uniformar el gust del Priorat el que em preocupa i el que em va torbar durant el tast amb Giavedoni. \u00c9s aquesta voluntat de no voler transmetre el car\u00e0cter i caracter\u00edstiques dels diferents sols, al\u00e7ades, terrres, climes i varietats de ra\u00efm el que est\u00e0 guanyant terreny. I \u00e9s exactament sobre aix\u00f2 que Asimov i Theise reclamen l’atenci\u00f3. I jo, modestament, darrera d’ells.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els vins han de transmetre distinci\u00f3, doncs, i han d’oferir connexi\u00f3 amb el lloc on es fan. Els vins han de parlar el llenguatge del territori, s\u00ed, per\u00f2 a m\u00e9s han de beure de les fonts culturals d’aquell territori. Aquest \u00e9s el tercer element que volia posar sobre la taula. I t\u00e9 a veure amb el tercer argument d’autoritat, del que no citar\u00e9 res concret, per\u00f2 del que he llegit i begut tot: Nicolas Joly i la seva manera d’enfocar la distinci\u00f3 i la connexi\u00f3 d’un vi a trav\u00e9s de l’arrelament cultural, que inclou des de qu\u00e8 i com ho plantes, on i com ho treballes, amb quins estris i mec\u00e0niques fas el vi i, no menys, important, on fas el vi (el celler com a espai f\u00edsic). Crec que el Priorat est\u00e0 desaprenent amb rapidesa all\u00f2 que segles de tradici\u00f3 i molts anys d’experi\u00e8ncia dels m\u00e9s ancians han mostrat. Ser viticultor al Mosel o al Priorat significa ser membre d’una cultura, d’un conjunt de persones i tradicions que va m\u00e9s enll\u00e0 de l’ocupaci\u00f3 vitivin\u00edcola. M’atreveixo a dir que aquest sentiment tamb\u00e9 est\u00e0 desapareixent del Priorat. I no s\u00e9 si hi ha consci\u00e8ncia del que est\u00e0 passant i, si n’hi ha, si queda voluntat per recuperar-ho… Fer vins “connectats” al territori hauria de significar molt m\u00e9s que fer vins en un territori amb alguna de les varietats locals. Cap a on para l’atenci\u00f3 qui fa el vi? Cap a la seva capacitat tecnol\u00f2gica per manipular les condicions en qu\u00e8 es fa el seu vi? Cap a la seva habilitat per superar al celler un clima o un terrer hostil? Cap a la seva destresa per arrencar dos punts m\u00e9s que el ve\u00ed en una guia?<\/p>\n

 <\/p>\n

O cap a all\u00f2 que \u00e9s realment distintiu i significatiu? Hans-G\u00fcnter Schwarz posava el dit a la llaga: “el m\u00e9s intel.ligent que pot fer un viticultor, una persona que vol fer vi, \u00e9s triar sempre el moment prec\u00eds…per no fer res”! Ofereix a la teva vinya les millors condicions per a qu\u00e8 creixin els millors ra\u00efms possibles, i aparta’t despr\u00e9s tant com et sigui possible. Els millors viticultors s\u00f3n els que millor saben escoltar la seva vinya. La vinya ensenya a esperar, a no actuar sobre ella de manera for\u00e7ada, a absorbir naturalesa i a entendre els l\u00edmits de la persona dins d’ella. I tot aix\u00f2, a m\u00e9s, s’ha de fer en el respecte cap a la tradici\u00f3 de cada lloc, cap a la reflexi\u00f3 i coneixement profund de qu\u00e8 necessita el teu ra\u00efm i quines s\u00f3n les condicions de la teva zona. El Priorat \u00e9s Bordeus? No. El Priorat \u00e9s la Borgonya? No. El Priorat \u00e9s el Priorat? Tampoc. El Priorat s\u00f3n molts priorats i a mi m’agradaria, cada vegada m\u00e9s, trobar-los en les ampolles. A m\u00e9s de les pr\u00e0ctiques de viticultura i enologia que jo defenso i que alguns cellerers del Priorat ja han demostrat com a perfectament viables, aix\u00f2 implica una reflexi\u00f3 profunda sobre qu\u00e8 vinifiques i com i on ho fas.<\/p>\n

 <\/p>\n

Si volem Priorat, defensarem la barreja de ra\u00efms i vins procedents de diferents terrers fins a produir un vi que no et dir\u00e0 d’on \u00e9s. Aix\u00f2 s\u00ed, sonar\u00e0 a Priorat…Si volem priorats, actuarem d’una altra manera. Si volem Priorat que es vengui com Bordeus, vinificarem d’una determinada manera. Si volem priorats que respectin les tradicions del Priorat, potser pensarem seriosament en recuperar la fermentaci\u00f3 (moderna!) en cups de pedra o cer\u00e0mica, potser no barrejarem varietats i terrers, potser no trencarem tants \u201cbarrets\u201d i potser no ofegarem en barriques de 225l de fusta nova torrada un vi que necessita respirar, viure i cr\u00e9ixer \u00a0en altres tipus d’espai, m\u00e9s naturals i adaptats al seu clima, pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica i al\u00e7ada. Potser cadasc\u00fa pensar\u00e0 i trobar\u00e0, llavors, la seva manera de ser distint, la seva manera de connectar amb el seu tros de terrer i de recuperar les tradicions i cultura que li s\u00f3n pr\u00f2pies. I potser, i ja acabo, buscar\u00e0 una manera m\u00e9s artesana de fer-ho. Quan parlo d’artesania en el m\u00f3n del vi parlo del treball que el viticultor controla d’inici a fi. Parlo d’una manera de fer vi que tendeixi cap a la no uniformitat, parlo, fins i tot, de l’amor cap a la imperfecci\u00f3. No tot \u00e9s igual ni tot ha de sortir sempre de la mateixa manera, sobretot en un m\u00f3n viu com \u00e9s el del vi. La naturalesa pot ser meravellosa, sublim, atractiva, magn\u00e8tica…com \u00e9s la del Priorat. Per\u00f2 no \u00e9s perfecta…I si volem respectar la natura, integrar-nos-hi, ajudar-la a viure i posar-la de tant en tant dins d’ampolles en forma de vi, aix\u00f2 \u00e9s el que haur\u00edem de traslladar-hi. De nou Theise: “no busquem la perfecci\u00f3, busquem la imperfecci\u00f3 perqu\u00e8 l’assumpci\u00f3 de la imperfecci\u00f3 \u00e9s el que, de tant en tant, permet el miracle no for\u00e7at.” Distinci\u00f3 (no uniformitat), connexi\u00f3 amb el territori i amb les seves tradicions culturals, atenci\u00f3 i treball artes\u00e0. Vet aqu\u00ed el Priorat que jo somio, el Priorat que ja comen\u00e7o a beure en algunes ampolles, el Priorat que es mostra a trav\u00e9s dels mil priorats que du dins seu. El meu Priorat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La observaci\u00f3n sensible de Joan G\u00f3mez Pallar\u00e8s sobre el vino como experiencia f\u00edsica pero tambi\u00e9n filos\u00f3fica era fundamental en esta peque\u00f1a colecci\u00f3n de miradas para … <\/p>\n

Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":54,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"generate_page_header":"","footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-419","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-33"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tastambllops.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/419","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tastambllops.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tastambllops.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tastambllops.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tastambllops.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=419"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.tastambllops.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/419\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tastambllops.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/54"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tastambllops.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=419"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tastambllops.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=419"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tastambllops.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=419"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}